signatura_PNC2022.jpg

Ara ve Sant Ferriol

Nom de l'informant: Dolors Reixach i Serrat

Data i lloc de naixement: 10/10/1940 (Olot)

Municipi de residència: Les Preses

On, com i de qui la va aprendre: De la seva mare.

Lletra:

Per a Sant Ferriol
ballarem si Déu vol,
el que toca el tamborino
n’ha perdut el flabiol.

Una vella l’ha trobat,
i es pensava que era un gat,
l’ha lligat amb quatre betes
i l’ha engegat a fer punyetes.

Observacions:

És una variant de la cançó tradicional del "Ball de Sant Ferriol", la primera referència de la qual és dintre el "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades. 

Al llibre "El Folklore de Rupit-Pruit - Cançoner" (1983) del Grup de Recerca Folklòria d'Osona apareix una versió més extesa d'aquesta variant.

La Dolors canta els dos primers versos de la cançó amb la melodia de la variant més coneguda de “L’hereu Riera”, que tenim recollida en aquest mateix cançoner. El primer vers, “Per a Sant Ferriol” (normalment “Ara ve Sant Ferriol”), també recorda al vers inicial de “L’hereu Riera”, “Per a Sant Antoni”.

 

Quan sortia de l’escola, la Dolors se n’anava a esperar la seva mare a la cooperació fabril on treballava. Mentre s’esperava, la colla de dones que hi treballava, quan el gerent no hi era, la feien cantar per distreure-les. Les cançons que cantava eren en castellà.

Entrevista feta per Albert Massip i Pep Garcia, el gener de 2023.