Lletra:

La dona de tothom
que va rodant pel món
sols vol riure i canta,
vol lluir, vol gosar
de la vida i del món,
la dona de tothom.

Sols té quinze anys, jove i bonica,
els seus afanys han de ser rica,
d'anar al treball no li'n parleu,
se'us enriuria,
al front del mirall la trobareu
tot el sant dia;
i i algú amb bona fi l'aconsella,
tot cantant li respon, respon ella:

La dona de tothom
que va rodant pel món
sols vol riure i canta,
vol lluir, vol gosar
de la vida i del món,
la dona de tothom.

Quan té vint anys, viu molt ditxosa,
els seus a(i)mants la fan famosa,
d'admiradors i pretendents
en té a dotzenes,
li donen l'or que ella inconscient 
llença amb mans plenes;
i si algú estudiant l'aconsella,
tot cantant i rient respon ella:

La dona de tothom,
que és el juguet del món,
sols vol riure i cantar
de la vida i del món,
la dona de tothom.

Als cinquanta anys
com que ja és vella
els seus a(i)mants no fan cas d'ella,
té els cabells blancs,
trist lo mirar,
molt mala mina,
i els desenganys vol olbidar
prenent morfina;
i la gent (con) la veu tan caiguda,
així diu tota compadescuda.

La dona de tothom,
és el juguet del món.
Quan és jove llueja,
(en) ser vella sofreix
despreciada del món,
la dona de tothom.