Lletra:

I a la nit de Sant Joan   n'és una nit molt alegra,
s'alegren els cristians   també els moros de moreria.
-I cum és que tu Joan   (...) no t'hi alegris?
-Cum m'alegraria io;   m'han casada l'amor meva,
l'han casada lluny d'aquí   perquè el(s) meus ulls no la vegin.
L'han casada a Sant Martí,   que per mi n'és un desterro.
I el dia que es va casar,   pel meu carrer passava ella;
i ella me'n diu: -Adéu, Joan,   io li'n dic: -Adéu, donzella.
I ella se'n posa a plorar,   io plorava molt més que ella;
de tristor en plorava io,   d'alegria en plorava ella.
Lo que a me aconsol(e) a mi,   són dos prendes que en tinc d'ella:
si li'n guardo un mocador   brodat amb seda vermella,
al mig n'hi ha un campanar   i a cada punta una estrella.
Bon amor, adéu, adéu!   I amb salut ens tornem veure!
Que ens tornéssim veure amb salut,   io fadrí i tu donzella.