Observacions:

Es tracta d'una cançó local de caramelles atribuïda a en Salvi Dou (Salvi Amagat i Tarrés). En Salvi, pagès, poeta, cantaire i posteriorment fins i tot alcalde de Les Planes d'Hostoles, havia estat entrevistat l'any 1922 per una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular d'en Joan Llongueres i en Joan Tomàs. D'ell en deien:

"En Salvi Amagat és, ell mateix, un poeta espontani i un cantaire que fa cançons. Es veu que ha llegit moltes poesies de Mossèn Cinto Verdaguer, i no deixa d’ésser curiós el fet de qué, dient-se ell republicà i home d’ideals avançats, cada any, per Nadal, fa alguna cançó nova per l’adoració i ell mateix l’ensenya a la mainada que va a l’església.

Posseïm els textos d’algunes d’aquestes cançons, que hem cregut interessant d’incloure en el present recull, en els quals es revela un bon estil de poeta. Algunes vegades ell mateix troba una melodia de caient popular, altres vegades adopta els seus textos a melodies ja conegudes. En Salvi cantava amb molta justesa i bell estil. Tenia un timbre de veu agradable i sabia donar expresió a les seves cançons. No mancà ni un sol dia a la Casa de la Vila i es pot dir que fou ell l’eix a l’entorn del qual giraven tots els cantaires."

De fons se sent cantar també en Narcís Matas i Sabater (Ciset Barraquer), present en el moment de l'entrevista.

A Les Planes d'Hostoles hi havia dos grups que sortien a cantar per Pasqua: el grup de caramelles i el dels gotxaires del Roser (que cantaven els goigs de la Mare de Déu).

En Joan també explica que hi havia una estrofa per quan la gent de les cases no donaven prou menjar, que acabava dient:

... Déu us mati les gallines
i us tregui els ulls del cap. 



Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".

Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.