Cançons
El sorteig dels quintos
Matí de Sant Joan,
sorteig surt a la plaça,
i el jove que l’amassa
se n’hi va sospirant;
i el pobre que treu negre
se’n va a casa plorant.
Ai mare, si ho sabeu,
que en tinc d’anar a la guerra,
valga’m Déu, quina pena,
quin desconsol tan gran,
(ha)ver-ne d’anar a la guerra
a servir el rei vuit anys.
Me’n vaig a despedir-me
del pare i de la mare,
dels germans i germanes,
del meu amor també;
me’n tinc d’anar a la guerra,
no sé si tornaré.
Adéu, vila de Madrid,
puig tens tan rica vista,
no hi ha vila més trista
com és la de Llançà;
ciutat com Barcelona
a Espanya no n’hi ha.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó estròfica és la d'Adolf Carrera, que l'aplega dintre "30 cançons populars catalanes", l'any 1916, amb el nom de Cançó del soldat. També n'apareix recollida una lletra en un volum tardà de la revista Ilustració Catalana (1917). Uns anys després es recull al Cançoner del Ripollès en dues ocasions: a La Pobla de Lillet i a Ripoll l'any 1919.
També apareix titulada com a Sorteig de minyons, a la missió de recerca que van fer Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya als anys 1928-1929 a Verges.
Es tracta d'una cançó prou estesa arreu dels Països Catalans. Aquí se'n pot escoltar una versió en directe interpretada pel grup d'arrel valencià Urbàlia Rurana. La cançó va ser inclosa al disc "Rom i cafè" (1994) amb el títol que proposem aquí, "El sorteig dels quintos".
