Vés al contingut

Cançons

El present de noces

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1920 (Les Llosses)
Municipi de residència
Enregistrament realitzat per Artur Blasco el novembre de 1995. El vídeo que incloem és un fragment del capítol dedicat a Emili Gasch de la col·lecció audiovisual "A peu pels camins del cançoner".
Lletra

-Totes les margaridetes   se’n volen casar aquest any,
i ai, trista de mi, més trista,   n’h(a)uré d’esperar un altre any.
Tinc el galant a la guerra,   no sé si me’l mataran;
si me’l maten, que me’l matin,   donzelleta m’a(n)iré estant.
La dama surt la finestra,   la França estava mirant;
veu venir cavalleria,    seu galant a tot davant.
-Déu lo guard, donya Maria,   -Déu lo guard, lo don Joan.
Què en porteu, d’aquelles terres   qu(e) us hi heu estat tants anys?
-Us en porto unes joies,   no sé si us agradaran.
No en són d’or ni en són de plata,   ni tampoc de diamant.
Un moro i una mora   n’hi han treballat set anys,
hi han treballat de nit i dia   menos les festes anyals,
com n’és Pasqua i Sant Cogesma,   Nostra Senyora i Nadal.

Observacions

És una balada antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquíS'obre en una finestra nova, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalan" (1882).

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada". Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.

La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a Sant Joan de les Abadesses, als anys 1920, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser aplegada a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) amb el títol "Totes les caterinetes".

Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget". També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Llosses (Ripollès), l'any 1988.

 

L'Emili vivia al mas "El Roquer" de Les Llosses (Ripollès).