Cançons
El present de noces
-Totes les margaridetes se’n volen casar aquest any,
i ai, trista de mi, més trista, n’h(a)uré d’esperar un altre any.
Tinc el galant a la guerra, no sé si me’l mataran;
si me’l maten, que me’l matin, donzelleta m’a(n)iré estant.
La dama surt la finestra, la França estava mirant;
veu venir cavalleria, seu galant a tot davant.
-Déu lo guard, donya Maria, -Déu lo guard, lo don Joan.
Què en porteu, d’aquelles terres qu(e) us hi heu estat tants anys?
-Us en porto unes joies, no sé si us agradaran.
No en són d’or ni en són de plata, ni tampoc de diamant.
Un moro i una mora n’hi han treballat set anys,
hi han treballat de nit i dia menos les festes anyals,
com n’és Pasqua i Sant Cogesma, Nostra Senyora i Nadal.
És una balada antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquí
, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalan" (1882).
També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada". Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.
La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a Sant Joan de les Abadesses, als anys 1920, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser aplegada a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) amb el títol "Totes les caterinetes".
Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget". També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Llosses (Ripollès), l'any 1988.
L'Emili vivia al mas "El Roquer" de Les Llosses (Ripollès).
