signatura_PNC2022.jpg

Don Joan i don Ramon

Nom de l'informant: Emili Gasch i Carrera

Data i lloc de naixement: 1920 (Les Llosses)

Municipi de residència: Les Llosses

Lletra:

Don Joan i don Lluís   si n’han tingut gran batalla,
don Joan se’n queda el camp,   don Lluís que ja tornava.
Seu mare (i)a el veu venir   per un camp que verdejava,
que en collia un ram de flors   per curar les seves llagues.
Pro(n)pte (i)a li’n baixa a obrir,   i a obrir-li la portalada:
-Doncs ont eres, i el meu fill,   i el meu fill, ont eres ara?
-Sóc anat a fe(r)-m(e) sangrar,   la sangria m’han errada.
-Mal haja i amb el barber,   que la sangria t’hi ha errada.
-Mare, no di(gu)eu això,   vós mateixa en sou la causa;
no en teníeu si no un fill,   i aquell fé(re)u anar a les armes.
De la batalla del rei,   dels que hi van no en tornen gaires;
sóc anat i sóc tornat,   pro no penso viure gaire.
-Puja, puja, don Lluís,   puja dalt la teva cambra,
que hi trobaràs tu muller   i infants al món (a) hi hagi.
-Io no hi estic de muller,   ni d’infants al món (a) hi hagi;
mare, aneu-me’n a fer el llit,   que jo me’n vull anar a jeure.
Poseu-m’hi els llençons nets,   que no els embrutiré gaire,
poseu-m’hi els coixins nous,   que no els esquinçaré gaire.
Meu cavall l’enterrareu,   i allí al peu de la muralla;
a mi em cobrireu de flors,   meu cavall les meves armes.
Quan la gent (a) hi passaran,   diran: -Déu perdó el teu amo,
que era un pobre cavaller   que ha hagut de morir en batalla.

Observacions:

Es tracta d’una balada estesa arreu d’Europa. En català ja la trobem recollida amb aquest títol a partir del s. XIX. Al “Romancerillo catalán” (1882), Milà i Fontanals l’anomena “El guerrero mal herido”. Pelay i Briz n’inclou tres versions – una de les quals marcada com a mallorquina – al tercer volum del recull “Cansons de la terra” (1871), amb el títol “D. Joan i D. Ramon”. Briz escriu:

“¿Serán aquesta cansó y la que la precedeix, dos trossos de una ó duas versions primitivas sanceras? ¿Serán dos cansons diferentas? Dos cansons diferentas no las creyem. Dos trossos de dos versions en diferent metro, potser. En totas las versions estrangeras també hi entra lo cavall y en unas mort embruixat, en altras plé de nafras, y no 'n manca una que 'l fa finar sense camas perque una bruixa las hi talla.”

A l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya també apareix recollida en diverses ocasions, per exemple a Menorca en la missió de recerca Samper-Ferrer de 1932. Com la canta l’Emili Gasch, amb el primer vers canviat ("Don Joan i don Lluís"), no l’hem trobat recollida enlloc més.

 

L'Emili vivia al mas El Roquer de Les Llosses (Ripollès).

Enregistrament realitzat per Artur Blasco el novembre de 1995. El vídeo que incloem és un fragment del capítol dedicat a Emili Gasch de la col·lecció audiovisual "A peu pels camins del cançoner".