Observacions:

Es tracta de quatre corrandes (cançons d'origen improvisat).

De la primera n'hem trobat referències en uns quants cançoners. La primera vegada que l'hem trobat recollida és l'any 1874 dins "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts", de la mà de l'advocat figuerenc Enric Serra i Caussa. La quarta apareix també recollida en aquesta publicació.

De la segona també n’hi ha referències diverses a cançoners antics. La més antiga que hem localitzat és al primer volum del “Cansoner català de Rossello y de Certanya” (1885), del nord-català Pere Vidal, si bé amb un parell de versos canviats:

A la plassa hi ha balles,
Mare, deixau m’hi anar ;
Jo que som tan boniquèta
Ballador no’m faltara.

Amb aquesta mateixa forma la recullen Joan Amades i Francesc Pujol al “Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors” (primer volum del Cançoner Popular de Catalunya), el 1936. Palmira Jacquetti i Maria Carbó la recollien ja el 1925 per a l’Obra del Cançoner Popular en el marc de la seva missió de recerca a La Seu d'Urgell, inclosa dins una cançó narrativa amb el títol “Sota l’olivera”.

La tercera sembla una deformació de la que recull Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica” (1887). També la trobem al número 23 de la revista "Catalunya artística", del novembre de l'any 1900, recollida a Girona per General Ginestà.