Lletra:

(...) n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador,
n’és per la reina,
n’és per la reina.

Quan n’ha sét a mig brodar   li’n falta seda;
ja en veu venir un mariner   molt lluny de terra. 
-Mariner, bon mariner,   en portéssiu seda? 
-De quina llei la voleu,   groga o vermella? 
-Vermelleta la’n vull jo,   n’és millor seda. 
-Pugeu a dalt de la nau,   triareu d’ella. 
Mariner es posa a cantar    cançons molt belles;
amb el cant del mariner    s’hi ha adormideta. 
Quan(t) ella s’hi despertà,   es trob(a) lluny de terra:
-Mariner, el bon mariner,    torneu-me en terra. 
-Cum vos hi tornaré jo?   Som(s) lluny de terra. 
-De tres germanes que en som    som la més bella. 
L’una és casada amb un duc,    l’altra és princesa,
i jo, tristeta de mi,    som marinera. 
-No en sou marinera, no,    que en sereu reina,
reina de Portugal,   també Inglaterra.