signatura_PNC2022.jpg

El mariner

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

(...) n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador,
n’és per la reina,
n’és per la reina.

Quan n’ha sét a mig brodar   li’n falta seda;
ja en veu venir un mariner   molt lluny de terra. 
-Mariner, bon mariner,   en portéssiu seda? 
-De quina llei la voleu,   groga o vermella? 
-Vermelleta la’n vull jo,   n’és millor seda. 
-Pugeu a dalt de la nau,   triareu d’ella. 
Mariner es posa a cantar    cançons molt belles;
amb el cant del mariner    s’hi ha adormideta. 
Quan(t) ella s’hi despertà,   es trob(a) lluny de terra:
-Mariner, el bon mariner,    torneu-me en terra. 
-Cum vos hi tornaré jo?   Som(s) lluny de terra. 
-De tres germanes que en som    som la més bella. 
L’una és casada amb un duc,    l’altra és princesa,
i jo, tristeta de mi,    som marinera. 
-No en sou marinera, no,    que en sereu reina,
reina de Portugal,   també Inglaterra

Observacions:

Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.

 

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa.