La dama de París

Nom de l'informant: Cisco de Can Batlle

Data i lloc de naixement: Beget

Municipi de residència: Beget

Lletra:

Dins París n'hi ha una dama, n'és bonica cum el sol,
té la caballera rouge, li riba fins al(s) talons.
Seu mare la'n pentinava els cabells d'en dos en dos.
Seu germà se la mirava amb un ull molt piadós:
-Si no érem germans, Maria, ens casaríem els dos.
Ella li fa de resposta: -Ja me'n trapi de millors.
Si la n'acompanya a missa a cavall d'un xivall ros;
allà a l'entrant de la missa els anells li'n cauen tots.
Seu germà els hi collia els hi'n cull d'en dos en dos.
Capellà que diu la missa n'ha perdut la lliçó;
pensant dir Dominus vobiscum diu: -Quina dama que veig jo!
L'escolà que l'en servia diu: -Per mi la vol(d)ria jo!

Observacions:

Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les balades més exteses i conegudes, i presenta diverses variants. El primer recull on apareixeria és a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals. La podeu veure aquí.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Pelagi Briz anomena l'incipit "A Paris n'hi ha una dama" com un dels més coneguts (de fet, aquest inici sembla ser el més habitual a les versions que hem trobat recollides a l'Empordà).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

En Cisco canta la primera estrofa amb una melodia única, que no hem trobat recollida enlloc més, i recita la resta de la lletra.

Partitura:

La dama de París - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965.