El fals testimoni

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Lletra:

(...) senyor rei, que en seria castigada,
m’estim més ser pobra ab honra, no pas rica i deshonrada.
(...) mig dinar, la reina s’hi disposava:
-Todos los que están aquí tienen la mujer honrada
menos el comte de Flores, que aquella és dona mundana.
(...)

Observacions:

És un fragment d'una balada antiga d'origen castellà. Ja apareix anomenada aquí per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853. El mateix autor la publica més endavant al "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "La inocente acusada".

La primera versió en català que hem trobat recollida és de l'any 1893, confegida a partir de diverses variants. Apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" de Marià Aguiló i Fuster amb el títol "Les dues dianes o Lo fals testimoni".

Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en trobem recollides diverses versions, algunes amb moltes paraules castellanes: "Brilana" (Besalú, 1926) o "Diana" (Fortià, 1927).

També l'hem trobada sota el títol de "Driana" al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens de Serra.

La cançó també va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget" amb el títol "La Dianita".

Les dues altres melodies d' "El fals testimoni" recollides en aquest arxiu (Joan Arnau i Maria Comas i Rigall) són en mode major. La que aquí transcrivim, de la Núria Carreras, sembla ser en en un mode menor que fluctua al major en diverses ocasions.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura:

El fals testimoni - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria Carrera la va fer ella mateixa.