I aquests maleïts Borbons tirant del montón la ruïna d'Espanya.
I apoderats de les claus, fent el poble esclau ells s'hi divertien.
Per (ai)xò Espanya declara la llei que ja no volem rei ni cap sangonella.
Perquè si algú en demanava la llibertat ja n'era afus(i)llat de nits o de dies.
O tancat en un penal com un criminal, i allà s'hi podria.
Se sent una veu que es comprèn molt bé; i una veu que no es cansa, que ve del Montjuïc, que n'és el Ferrer, demana venjança.
Observacions:
És un fragment vague del que sembla ser un contrafactum – creació d'una lletra sobre una melodia coneguda – amb text original de Joan Matamala i Gournes, "Pedrera de Mata" (Mata, Porqueres, 1871-1940), picapedrer i constructor de pous, cercador d'aigües, caporal del somatent, jutge de pau, pagès i poeta popular. Havia estat un personatge molt conegut pel seu tarannà conciliador, pel seu humor i sobretot pels seus versos de temàtica satírica. Va ser autor de moltes cançons que es van publicar en fulls volanders impresos a Banyoles, a la impremta Mateu i a Can Friselda, i a la impremta Trayter de Figueres.
Gràcies a la fotocòpia del full solt imprès – que es venia a deu cèntims – facilitat per Conxita Batchellí, veïna de la casa familiar d'en Joan Matamala, podem copiar els versos següents d'aquesta cançó emmarcada en el perídode de la Segona República Espanyola:
Adéu Borbó (Polka)
Tots els republicans i bons catalans escolteu la súplica: Que vagi sempre més de cara el progrés la nostra República.
Respectarem la llei, no volem més rei ni cap menjadora, volem per governà a n'en Macià i l'Alcalà Zamora.
Alfons t'havem destronat massa que hem tardat i encara t'estranya, eres un rei malvat i tu has portat la ruïna a Espanya.
Ja no et tenim per res ni et volem mai més perquè ets un canalla, tu i els teus tauls que sou uns ganduls a dormí a la palla.
Aquests malvats borbons eren els matons que'ns acovardien, enemics de la pau fent el poble esclau ells se divertien.
Si algú deia veritat era afusellat de nit o de dia, si tenia raó cap a la presó i allà s'hi podria.
Se sent un gran remó que ve d'Aragó, un crit que no's cansa, dia i nit van criant la sang d'en Galàn demana venjança.
Tots els bons catalans t'estem esperant i estarem molt promptes, si vols ja pots venir t'sperem aquí i passarem comptes.
No crec que vinguis pas jo no en fem càs que ets un trapella i et rebriem bé com ho varem fer al port de Marsella.
Tu estaràs tranquil perquè ets un vil que tens molta manga, en altres nacions gastant-te ls milions que has robat a Espanya.
Com que'ns els has robat estàs en pecat i has de confessar-te, te n'has de penedí i restituí (?) si acàs vols salvar-te.
Si no ho fas pas aixís ets un infeliç i a l'infern t'espera el teu amic coral aquell animal Primo de Rivera.
JOAN MATAMALA (PEDRERA DE MATA)
També hem trobat alguns fragments d'aquesta cançó recollits a Cançons Populars de la Història de Catalunya (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, 2004) amb el títol de "La República", i aplegada als anys 1981 i 1995 al Tarragonès, dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla.
En Joan Xifre va néixer a la casa de La Serra de les Planes l’any 1912 i va morir l’any 1999. Des de ben petit va fer de traginer de carbó des del poble fins a Girona amb una corrua de matxos. A l’estiu anava amb una colla de segadors i carboners a treballar fora del poble. Més tard, va viure a Les Encies, i en traslladar-se a can Martí (antic molí del mas Vedruna de les Planes), va anar a treballar a la torneria de la vídua d’Isidre Arnau fins retirar-se.
Gravació realitzada l'any 1990 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat ell mateix.