signatura_PNC2022.jpg

El rapte d'Isabel

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

(...) tres fadrins
de la valentona,
baixen l’Empordà,
robar una minyona,
ai, robar una minyona.

(Con) ne són allà,   les portes són closes;
tot tustant, tustant,   les portes se n'obren.
Si l’enc(ua)ntren sola,   sola que es pentinava.
La pinteta és d’or,   l’escarpidor és de plata.
-Diries, Isabel, teu pare   i la te(u) mare?
-N’han anat l’Urgell,   m’hi hauran casada,
i amb un ve(i), ve(i)ot,   no el vu(i) ni m’agrada.
-Diries, Isabel,   si en vo(l)s ser robada? 
-Robada en vu(i) ser jo,   si el lladre m’agrada,
-Sota del balcó   voràs la cavalcada,
són trenta de peu;   de cavall, coranta. 
Sobre un xivall blanc   si la n’han muntada,      

       -Un xic en francès...-

i amb un manteu blanc   la n’han abrigada.
(Con) són un tros enllà,   (en)c(ue)ntren el seu pare:
-I unt aneu, minyons,   amb aquesta dama?
-Qui baix l’Empordà,   ens (a) l’han regalada. 
Un tros més enllà,   enc(ue)ntren la seu mare, 
-Un vas, Isabel,   un vas, desgraciada? 
-I amb aquests minyons,   que m’hi han robada!
-Baixa, baixa, Bel,   tornem-se’n a casa. 
Respon un dels criats:   -Bé en serà gordada.
En un tros més enllà,   la Bel sospirava:
-Què en sospires, Bel,   què en sospires ara?
-Tinc que sospirar   la vida de casa;
per dinar capons,   per sopar pollastres.
I a casa el bon vi,   i de la bona aigua. 
-No en sospiris, Bel,   mateix serà a casa;
per dinar algun ai,   sopar una ceba agra.
(Con) no en tin(d)ràs vi,   n’hauràs de beure aiga, 
de casa a la font   n’hi ha una diada;
de la font a casa   n’hi compten una altra.

 

Observacions:

Amb l'excepció dels set primers versos – amb rima -o.ə –, que pertanyen a la balada "Els fadrins de la valentona", es tracta de la balada "El rapte d'Isabel". La primera referència d'aquesta cançó la recull Milà i Fontanals l'any 1882 al "Romancerillo catalán" amb el títol "Niña veleidosa", tot i que ja l'anomena al llibre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la recopila Francesc Pelagi Briz aquí, amb el mateix títol, dintre "Cansons de la Terra I" (1866). 

L'any 1967 l'enregistrava Guillermina Motta amb el nom de "Si el lladre m'agrada" al disc "Ni flors ni violes" i posteriorment, l'any 1978, Marina Rossell a l'àlbum "Penyora" amb el títol de "Madona Isabel".

 

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANAS'obre en una finestra nova del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Portada_disc_Beget.JPEG

 

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

 

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.