Lletra:

El pare m’hi ha casada   la setmana passada
amb un ve(i), ve(i)ot,   que no el vu(i) ni m’agrada.
N’és borni d’un ui   i coix d’una cama;
no en pot pujar ara al llit   que no hi hagi una escala.
(U)na cadira, un escambell,   i encara no hi abasta.
Li’n foto cossa al cul:   -Puja, en nom del diable!
Quan l’en tinc a dins el llit   les puces el pessigaven.
L’en gafo ben (a)braçat,   vora el foc lo port(are);
(con) el tinc vora el foc,   el gat l’esgarrapava.
L’en gafo ben (a)braçat,   al carrer lo port(are);
quan el tinc al carrer,   els gossos el mossegaven.
L’en gafo ben (a)braçat,   vora el riu lo portava;
(con) el tinc vora el riu,   l’aiga se l’emportava.
Ell baixa riu avall;   jo riu amunt pujava.
Pugí al cim d’un roc   per veure com nedava;
ne reganya unes dents,   sembla un ca de ramada!
(E)m volia posar a plorar,   i el riure m’escapava;
(e)m volia posar de dol,   m’hi soc posat de gala.
Vaig amb el campaner   per fer tocar les campanes;
el campaner és prou boig,   en toca una guitarra.
Ens posem a ballar,   en ballem una sardana;
si n’hem ballat un ball   a la moda francesa.
Si n’hem ballat un altre   i a l’empordanesa,
larala, lalala, larala, lala, la, la.