signatura_PNC2022.jpg

El present de noces

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Jo que en sóc la més petita   n’hauré d’esperar un altre any;
tinc el galant a la guerra,   no sé si me’l mataran.
Si me’l maten, que me’l matin;   petita ànsia em donaran.
Trec el cap a la finestra   i a dins França estic mirant:
veig venir cavalleria,   i el meu galant va davant.
Jo li’n port(i) una cadira   per baixar-ne de cavall.
-Déu la guard, la Margarida.   -Déu lo guard, lo Don Joan.
Què en porteu d’aquelles terres,   que hi heu demorat tant d’anys?
-Vos en port(i) unes joies,   no sé si agradaran;
no són ni d’or, ni de plata,   ni tampoc de diamant,
sinó una cinta daurada,   no l’han fet els cristians,
sinó un m(ue)ro i una m(ue)ra   que hi han treballat set anys,
sense fer-ne mai cap festa,   sinó les més pr(e)ncipals;
l’una n’és Pasqua Florida,   santa Cogesma i Nadal.

Sota de l’aulivera, auliva,
sota de l’aulivera un ram.

Observacions:

És una balada antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquí, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al Romancerillo catalan (1882).

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada" i una versió molt semblant a aquesta. Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.

La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a St. Joan de les Abadesses, als anys 20, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser aplegada a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) de títol "Totes les caterinetes".

Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget. També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Llosses (Ripollès), l'any 1988.

 

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANAS'obre en una finestra nova del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Portada_disc_Beget.JPEG

 

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

 

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.