signatura_PNC2022.jpg

Els tres tambors

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Si n’eren tres tambors,
vénen de finir la campanya.
Si n’eren tres tambors,
vénen de finir la campanya,
rau-rau,
vénen de finir la campanya,
rau-rau, pataplau.

I el més petit de tots   porta un ram de rosetes.
Filla del rei francès   se n’ha enamoradeta.
-Tambor, el bon tambor,   m’hi vol(d)ríeu dar una rosa?
-Questes roses les vu(i),   les vu(i) per penre esposa.
-Tambor, el bon tambor,   demaneu-ho en el meu pare.
Si el meu pare us l’en don(a),   serà ben donadeta.
-Quin grau ne ten(e)s tu,   per casar-te amb la me(u) filla?
-El(s) graus que jo ne tinc,   la caixa i les ba(g)uetes.
-Tambor, tambor, tambor,   vés-te’n d’aquestes terres,
que si cas no te’n vas,   te’n declaro la guerra.
-Ai rei, lo senyor rei,   en tinc per mi defensa,
tres-mil homes tinc en camp,   per mi tots ne peleien.
Si quests no n’hi ha prou,   ho enviaré al meu pare.
-Tambor, tambor, tambor,   quin és el vostre pare?
-El meu pare si n’é(s)
el rei de Portugal,   també de (I)nglaterra.
-Tambor, el bon tambor,   casa’t amb la me(u) filla.
-Ai rei, lo senyor rei,   no n’és pas prou jolia,
perquè en el meu país,   n’hi ha pla de més jolies.  

       -N’hi ha de més boniques!-

Observacions:

Es tracta d'una balada que apareix a la majoria de cançoners, tan antics com més actuals. El primer de recollir aquesta cançó encara tan popular va ser Manuel Milà i Fontanals al llibre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "Los tres tambores".

L'aplegava també Francesc Pelagi Briz l'any 1871 al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" on hi adjunta també una "versió italiana" —en realitat, en llengua piemontesa— de la mateixa.

El folklorista Joan Amades explica al seu cançoner que també hi ha versions per terres alpines, a Flandes, al cançoner francès i a l'occità. Segons Aureli Capmany, que també l'aplega al Cançoner Popular de 1901, es tracta d'una cançó molt antiga i d'origen provençal.

L'enregistrament més antic que n'hem trobat data de l'any 1940, formant part d'un popurri de cançons populars titulat "Lo de siempre (Lo de sempre): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas.

 

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANAS'obre en una finestra nova del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Portada_disc_Beget.JPEG

 

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

 

 

 

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.