Don Lluís de Montalbà

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Lletra:

Me n'han dada penitència: set dies del mar passar.
Cum n'anava prou de pressa, amb tres hores el vaig passar.
Me’n vaig casa la meu tia, la tia de Montalbà,
i amb un peu tustí la porta: -Hola, hola, aquí qui hi ha?
-Don Lluís, senyora tia, Don Lluís de Montalbà.
No em diríeu, la me(u) tia, la meva mare què en fa?
-La teva mare, Lluïso, soterrada n’és temps ha.
-No em diríeu, la me(u) tia, i el meu pare quina en fa?
-I el teu pare, Lluïso, pres del(s) moros n’és temps ha.
-No em diríeu, la me(u) tia, la meva esposa què en fa?
-La teva esposa, Lluïso, s’hi és tornada a casar.
-No em diríeu, la me(u) tia, i en a quin carrer s’està?
-I al carrer d’Argenteria, al portal més prop del mar.
-Ai, baixeu-m’hi la guitarra, la que en solia tocar;
m’aniré tocant cantando, a veure si em coneixerà.
I al primer cop de guitarra, Don Joan s’hi despertà:
-Desperta’t, Donya Maria, sentiràs un bel cantar.
Jo no sé si és cant d’àngels, o els peixos dintre la mar.
-Ai, això no és cant d’àngels, ni el(s) peixos dintre la mar;
(a)ixò són les amors primeres: no es poden (des)o(lv)idar.
-Si això són les amors primeres, prompte els aniré a matar.
-Si tu mates Don Lluïso, amb mi hauràs de començar.
No passa l’espai d’una hora, Donya Maria finà,
no en passà l’espai d’una altra, Don Lluïso mort està.

Observacions:

Es tracta d'una balada molt estesa que s'aplega en diversos cançoners amb diverses melodies, amb els noms de "Don Lluís", "Don Lluiso" o "La vida de les galeres".

La primera referència que en tenim és de l'any 1853, recollida per Manuel Milá i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el nom de "D. Luis". El mateix autor la recolliria anys després al "Romancerillo catalán" (1882), on apareix amb el títol "D. Luis de Montalban". Més tard també l'aplegarà Francesc Pelagi Briz al segon volum de les "Cansons de la terra" (1867), com a "Don Lluís".

La trobem inclosa també, amb quatre variants diferents, al Cançoner del Ripollès, recollides entre els anys 1915 i 1920.

L'any 1916 apareix publicada per Adolf Carrera al cançoner "30 Cançons Populars Catalanes" amb el títol "La vida de les galeres".

Més tard també la trobem dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a mínim en dues missions diferents: a Olot el 1925 i a Oliana el 1929.

També en va ser recollida una variant a Beget durant els anys 1976-1977, per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, amb el títol "Don Lluïso", publicada posteriorment al cançoner "Les cançons de Beget".

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura:

Don Lluís de Montalbà - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.