signatura_PNC2022.jpg

L'Escriveta

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Me’n fan seguir els estudis   p(e)r apen(d)re’n de llegir.
I el mestre que m’ensenya   (e)namorat s’és de mi.
Me’n diu a cau d’oreia:   -Noia, et vo(l)s casar amb mi?

       -És maca, per (ai)xò, eh?-
       -S’ha acabat, ja?-

-Jo en som massa xiqueta,   no et sabria servir.
-Tu faràs cum les altres    com m’hi veuràs venir.
Pararàs taula blanxa,   del bon pa i del bon vi.
Petita l’han casada,   l’Escriveta jolie,
petita l’han casada,   sol(a) no s’hi sap vestir;
seu marit l’ha deixada   per deixar-la engrandir.
-Mare, la meva mare,   gordeu l’escriva jolie.
Seu marit va ser fora,   rei m(ue)ro se l’emport(é);
rei m(ue)ro se l’ha enduta   en a l’Escriva jolie.
I al cap de los set años,   seu marit va tornar:
-Què n’heu fet de l’Escriva,   de l’Escriva jolie?
Què n’heu fet, de l’Escriva?   No la’n veig per aquí.
-Rei m(ue)ro se l’ha enduta   en a l’Escriva jolie.
-Me’n deu llecència, madre,   en busca de l’Escriva jolie?
-Vés-te’n, vés-te’n en busca,   en busca l’Escriva jolie.
Ja se’n vesteix de pobre,   de pobre pelegrí,
se’n va d’en porta en porta,   en busca l’Escriva jolie;
se’n va al p(a)lacio del rei moro,   Escriva va baixar a obrir.
-Vol fer critat, senyora,   en el pobre pelegrí?
-Torneu demà, el bon home,   torneu demà al matí,
que jo seré mestressa   del bon pa i del bon vi.
Rei m(ue)ro se l’escolta   en a l’escriva jolie.
-Fes-li critat, Escriva,   en al pobre pelegrí,
fes-li critat, Escriva,   del bon pa i del bon vi.
(Men)tres el pelegrí en bevia,   Escriva en fa un gros sospir.
-Què en sospireu, senyora?   Què en feu aquest sospir?
-I ai, pelegrí, el bon home,   vós sou el meu marit.

       -El va conèixer.-

-S(e) en vo(l)s venir, l’Escriva,   te’n vo(l)s venir amb mi?
-Ai, pelegrí, el bon home,   ja en fóssim pel camí!
-Baixeu baix a la quadra,   selleu el millor rossí,
jo ja me n’a(n)iré al quarto,   i a penre’n de l’or fi.
Ella d’or si'n va penre   hasta que el cor li’n va dir.
Rei m(ue)ro se’n talaia,   Escriva va haver fugit.
-No me’n reca l’Escriva,   ni tampoc el rossí;
lo que porta a la falda,   i els anellets al dit.

Escriveta galan(t)a,
i Escriveta jolie,
Escriveta galan(t)a,
la flor de ge(t)samí.

Observacions:

Amb l'excepció dels sis primers versos, que pertanyen a la balada "El mestre", es tracta de la balada "L'Escriveta". El primer en recollir-la fou Pelagi i Briz al tercer volum de "Cansons de la terra" (1871), amb el títol "L'escrivana". Ja al s. XX, apareix recollida en diverses ocasions per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya: el 1926 per Joan Tomàs, durant la missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona, amb el mateix títol que presentem; el 1929 per Palmira Jacquetti i Enric d'Aoust a la Ribagorça, amb el títol "Escriveta", i el 1933 per Palmira Jacquetti i Mercè Porta a Setcases, també amb el títol "Escriveta".

 

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANAS'obre en una finestra nova del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Portada_disc_Beget.JPEG

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.