La dama d'Aragó

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Lletra:

I a París n’hi ha una dama,   n’és bonica cum el sol;
té la cabellera rossa   que li arriba als talons.
Se(u) mare la’n pentinava   amb una pinteta d’or,
se(u) tia li’n fa les trenes,   els cabells d’en dos en dos.
Cada trena una perla,   cada perla un anell d’or.
Son germà se la mirava   i amb un ull molt piadós.
-No en fóssim germans, Maria, ens casaríem tot(s) dos.
Se’n gafen mano per mano i a missa se’n van los dos.
A l’entra(r)-ne de l’iclèsia,   els altarns relluen tots,
capellà que en diu la missa, n’ha perduda la lliçó.
(Con) ne diu Dominus vobiscum:   -Quina dama que en veig jo!
L’escolà que la’n servia, diu:   -Per mi la’n vol(d)ria jo!
Ai, les monges que al cor canten, totes criden: -Què és això?

I adiós, Anna Maria,
robadora de l’amor,
i adiós.

Observacions:

Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també de València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les balades més exteses i conegudes, i amb diverses variants. El primer recull on apareixeria és a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals, l'any 1853 i que pot consultar-se aquí.

L'única referència que n'hem trobat amb el títol "La dama de París" és al cançoner rossellonès "Vingt chansons populaires du Roussillon" (1892) d'E. Vilarem.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans", només anomenant l'inici d' "A Paris n'hi ha una dama" també com un dels coneguts del moment (de fet, aquest inici sembla el més habitual a les versions de l'Empordà que hem trobat).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura:

La dama d'Aragó - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.