Els tres dallaires

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Lletra:

Si n’eren tres dallaires
que en dallaven un prat;
n’hi ha una polla rossa,
petita i bonica,
els hi'n porta l’esmorzar,
petita com va.

De tan lluny cum la’n veuen   se’n posen a xiular;
-Xiuleu, xiuleu, dallaires,   jo us port(ic) l’esmorzar.
I el més petit dallaire   ja no en pot esmorzar.
-Què en té el petit dallaire,   que no en pot esmorzar?
-Que si en té mal d’amores,   o mal del festejar.
-Jo no en tinc mal d’amores   ni mal del festejar;
n’hi ha una polla rossa,   a mi em fa morir i penar.
Jo en vu(i) dir en el seu pare   si me la’n vol donar,
que si no me la’n donen, jo la’n faré robar
pels miquelets d’Aulesa,   o bé els de Puigcerdà,
que si aquests no hi abasten, i d’altres n’hi haurà.
Adéu-siau, petiteta,   color d’una rosa tens,
a qui en té color de rosa,   no li’n falten pretendents.
I al baixant de l’escala   n’en(qua)ntra el seu germà.
-I on vas, germana meva?   Que t’hi van a enganyar.
-Els miquelets d’Aulesa   m’hi vénen a buscar,
tinc vint-i-cinc camises,   me les vu(i) emportar.

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga prou estesa, aplegada ja a la major part dels cançoners del s. XIX. El primer en recollir-la amb un títol semblant al que presentem, però en castellà – "Los dalladores" – fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), tot i que el mateix autor ja n'anota una versió a les "Observaciones sobre la poesía popular", de 1853.

Carles Bosch de la Trinxeria la menciona i la transcriu a l'obra "Recorts d'un excursionista" (1887). Ja al s. XX, la trobem recollida per Adolf Carrera a la "Segona serie de cançons populars catalanes" de la revista L'Avenç (1909) amb el títol "Els tres dallaires", i a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n'apareixen diverses versions: Joan Tomàs la recull el 1926 durant la missió a la Casa de Caritat de Barcelona també com "Els tres dallaires", i el mateix Tomàs juntament amb Lluís Maria Millet la recull a Figueres durant la missió a l'Empordà de 1927.

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura:

Els tres dallaires - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.