Lletra:

Si en són dos enamorats
a punt de dona(r)-ne el sí. 
Set anys ha estat sense venir; 
ja en trob(a) l’amor sepultada. 

Ja en (a)gafa la guitarra, 
la sepultura se’n va. 
Quan(t) és a la sepultura, 
ja en comença de tocar. 

-Desperta, tu, amor meva, 
que n’és hora de bon cor. 
Si em diguessis tu qui eres 
també t’ho diria jo. 

-Sóc aquella amor passada
que te’n venia a buscar. 
-Si (e)m veies desfigurada, 
de por et faria assustar. 

Si (e)m veies desfigurada, 
de por et faria assustar. 
-A mi no m’assustaries,
ni por tin(d)ria de tu. 

A mi no m’assustaries,
ni por tin(d)ria de tu; 
encara que hagués de venir-hi
dins la sepultura amb tu. 

-Baixant a baix de la porta
trobaràs un cabell, amat, 
el (a)gafes i te l’emportes, 
el ten(e)s ben reservat. 

Al cim de la pedra (en)daurada
tres lletres t’hi vu(i) escriure: 
que el qui en viu enamorat,
sense l’amor no en pot viure. 

I el qui en viu enamorat
tres coses ha de menester: 
enteniment i memòria, 
d(e)ssimular-ho també.