Lletra:

N’hi ha un valerós soldat
que en vivia descuidat;
del dimoni és lligat,
ell a confessar hi anava.
Del confessor s’hi burlava;
si massa l’en reprimava,
l’en matava continent.

Se’n va dret en un convent,
la campaneta tocà.
Surt el pare gordià:
-Vinc per nar-me a confessar.

Al saber-se, varen dir:
-En Ferriol és aquí
i l’a(n)iran a confessar.

Al saber-se, varen dir:
-En Ferriol és aquí
i l’a(n)iran a confessar.

En respon un frare llec:
-Si me’n deu premissió
d’enten(d)re la confessió,
jo el vol(ai)ré confessar.

Ferriol, amb mi veniu
confessar els vostres pecats,
els presents i olvidats,
tots (a) us seran perdonats
si contrició teniu.

No us vol(d)ria carregar
d’una forta penitència.
Contra el mal vulgueu obrar,
sempre n’haureu de pensar:
lo que no vulguis per tu,
no ho vulguis p(er) un teu germà.