Lletra:

Per nom me’n dic Margarida,
he vingut de l’Empor(d)à.
I a l’hiver(n) teixeixo punta,
i a l’istiu vaig a segar,
tralaralà.

Margarida, Margaridoia,
Margarideta, Margaridó,
aquestes galtes de rosella
se te hi plau fer-t’hi un petó.

La vista baixa, mig vergonyosa;
ja li con(s)testa bé un segador:
-Les roselles es malmeten,
per sempre més perden el bo.

Per la festa d’aquell poble
i a la plaça es van trobar,
tot ballant una sardana
la mà li va demanar,
tral·laralà.

Margarida, Margaridoia,
Margarideta, Margaridó,
aquests galtes de rosella
se te hi plau fer-t’hi un petó.

La vista baixa i mig vergonyosa,
ja li contesta bé un segador:
-Fes-me’n un a cada galta
que jo sóc la teva amor.