Lletra:

Quant un fadrí se'n va a demanar   una noia si li volen dar,
si li'n fan de contesta   que no té tal intent;
que la miona és jove   i no li'n passa del temps.
La miona sent això,   s'aixeca i fa seva r(a)ó:
-Deixeu-m'hi casar, pare,   puig que en a mi em ve bé;
que si no tinc vianda,   aixís no la perd(e)ré.
(Qua)n el seu pare sent això,   s'aixeca i n'agafa un bastó.
En diu en a la filla,   li'n diu resoltament:
-T'hi llevaré la vida,   si no mudes d'intent!
(Cont) el fadrí sent això,   s'aixeca i fa seva r(a)ó,
i en diu en a la noia:   -I anem passant el temps,
que quan ne serà hora,   los dos ens casarem.
(Qua)n el seu pare sent això   casa la filla promptament.
Pensant-se acomodar-la,   li n'ha sortit al revés;
pares que en teniu filles,   preneu exemple d'aquest.
Els perdicadors perdiquen   que es casin a gust seu,
que us trenquin el respecte   encara que no vulgueu.