signatura_PNC2022.jpg

Amor i aucells

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Guerra n’hi ha alçada
l’amor contra mi,
l’amor contra mi,
les forces se m’hi acaben;
m’hi cal a rendir.

I el cucut cantava
i a dalt del teulat,
a dalt del teulat:
-Tu, cucut, no x(a)rris
lo que ets vist de mi.

Tu, cucut, no x(a)rris
lo que ets vist de mi,
lo que ets vist de mi;
jo t’hi daré panses
vespre i dematí.

I una matinada
(e)ssent el sol eixit,
(e)ssent el sol eixit
llargo la ramada
per un camp florit.

La ramada és llarga,
no la’n puc regir,
no la’n puc regir;
(a)questa matinada
un niu som trobat.

(A)questa matinada
un niu som trobat,
un niu som trobat
al peu d’una rima
i al fons(a) d’un prat.

Jo no sé conèixer
(a)quests petits (au)cells,
(a)quests petits (au)cells
no sé si són cardines
o bé passerells.

(A)questa matinada
trobi un amic meu,
trobi un amic meu,
me’n diu i m’ho conta,
me’n diu: -Amic meu!

Les teves cardines
te les casaran,
te les casaran.
-Si es casen, que es casin,
a mi res no em fan.

Si es casen, que es casin,
a mi res no em fan,
a mi res no em fan,
qui canti que canti,
canti pas per mi.

Si canti, que canti,
canti pas per mi;
canti per l’amor meva,
n’és molt lluny d’aquí.

Observacions:

La primera referència que tenim d'aquesta cançó és aquí, recollida per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882) i amb el nom de "Propuesta desechada".

També està recollida com a "Cucut" al Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró, com "Una matinada" dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet. A l'Obra del Cançoner Popular, l'hem trobat aplegada com a "El niu de cardines", l'any 1922, en la missió de recerca de Joan Llongueres i Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa) i com a "Cançó de pastor", l'any 1928, recollida a Port de la Selva, per Joan Tomàs i Joan Amades.

Sara Llorenç també la inclou al seu "Cançoner de Pineda" (1931).

Molt més tard, l'any 1959 del s. XX, Francesc Civil recollia la mateixa cançó a St. Esteve de Bas ("Esta primavera") i també a Castelló d'Empúries ("Una primavera"). El mateix Civil també la va transcriure a Beget l'any 1964 de la mateixa cantadora.

Joan Amades la inclou al seu cançoner com a cançó del pastors del Lluçanès usada "per eixormar" (subjectar les ovelles que es resisteixen a criar els seus xais obligant-les a deixar-se mamar).

El grup Gra de Fajol va editar l'any 1981 un disc de cançons locals amb el nom de "Reputicanticus - cançons d'amor i de gresca recollides a Olot" on s'hi incloïa aquesta cançó. 

 

 

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANAS'obre en una finestra nova del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Portada_disc_Beget.JPEG

 

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

 

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.