Lletra:

Quan a Cadis (a)rribarem,
no ens faran grans arribades;
no ens faran so de tabals,
de canons i escopetades.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

No ens faran so de tabals,
de canons i escopetades.
I (a)llavor(e)s pensarem
amb els nostres pares i mares.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

(A)llavor(e)s pensarem
amb els pares i mares,
els casats amb les mullers,
els fadrins amb les aimades.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

Els casats amb les mullers,
els fadrins amb les aimades.
Oh, Reina de Montserrat,
ara és hora d’ajudar-nos.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

Oh, Reina de Montserrat,
ara és hora d’ajudar-nos.
Si per cas ens ajudeu,
us vindrem a visitar-vos.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

Si per cas ens ajudeu,
us vindrem a visitar-vos,
i a(n)irem amb peu descalç
per (a)queixes altes muntanyes.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

Anirem amb peu descalç
per (a)queixes altes muntanyes,
i el(s) diners que en portarem
farem dir misses cantades.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

Del(s) diners que portarem
farem dir misses cantades;
cantaran els escolans,
oi, també monjos i f(l)ares.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

Cantaran els escolans,
oi, també monjos i f(l)ares;
cantaran els capellans,
també cantarem nosaltres.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!

Cantaran els capellans,
també cantarem nosaltres.
Ara és hora, catalans,
ara és hora d’ajudar-nos.
Vinga vi!
Quan la tropa n’és cansada,
vinga vi!