Lletra:

Una cançoneta nova
vos la diré, vos la diré,
del pardal quan s’acotxava
sots l’oranger, vos la diré,
del pardal quan s’acotxava
sots l’oranger.

El pardal quan s’hi acotxava,
feia remor, feia remor,
per veure si ho sentiria
la seva amor, feia remor;
per veure si ho sentiria
la seva amor.

La seva amor està en cambra
i no en sent res, i no en sent res,
si no els mossos de la casa
o els traginers, i no en sent res;
si no els mossos de la casa
o els traginers.

De la finestra més alta
li’n vaig parlar, li’n vaig parlar:
-Les onze hores són tocades,
vés-t’hi a acotxar.

-No m’acotxo pas encara,
vaig de camí, vaig de camí.
Tinc feta una prometença
i a Sant Magí, vaig de camí;
tinc feta una prometença
i a Sant Magí.

Quan a Sant Magí vaig ser-ne,
vaig suplicar, vaig suplicar
que em deixés tornar a mes terres
per festejar.