Lletra:

Si se n'han cridat les guerres,
de la vila som, de la vall d'Ornera,
que a la guerra s'ha d'an(e)r,
de la vila som de la vall d'Orner;
que a la guerra s'ha d'an(e)r,
de la vila som, de la vall d'Orner.
I Don Jaume, cavaller,
de la vila som, de la vall d'Orner,
i Don Jaume, cavaller,
de la vila som, de la vall d'Orner.

-La'n deixaré a la me(u) mare,   que me la'n guardi ben bé;
que la'n t(e)nqui a dalt d'un cuarto,   que li ensenyi del mitger.
Si el mitger no li agrada,   la n’ensenyi de brod(e)r.
Si el brod(e)r no li agrada,   no li’n faci pas fer res.
(Con) Don Jaume va ser fora,   porqueirola la’n fan ser,
si la’n fan ser porqueirola,   de trenta-(i)-un llodriguer(s).
I al cap de los set años,   i Don Jaume va torn(e)r,
en passa per la muntanya   per a veure el besti(e)r.
Si n’encu(a)ntra un pastorillo:
-Pastoret, bon pastoret,   (a)quest bestiar de qui é(s)?
-(A)quest bestiar és de Don Jaume,   Déu lo guardi d’aquí on (t)’és.
Ja en sent una veu molt clara,   li n’apareix la muller:
-No em diríeu, bon pastorillo,   aquesta veu de qui és?
-N’és la muller de Don Jaume,   Déu lo guardi d’aquí on (t')és.
Gira la brida al xivallo,   amb la porqueirola se n’an(é).
-Déu la guard, la porqueirola.   -Déu lo guard, lo cavaller.
-No em diries, porqueirola,   de qui són los llodrigers?
-Llodriguers són de Don Jaume,   Déu lo guardi d’aquí on (t')és.
-No em diries, porqueirola,   si em convides del b(e)ren(e)r?
-No pot ser, lo caballero,   no el po(d)ria pas pass(e)r.
Em fan menjar pa de falgueres,   alguna gla per barrej(e)r.
Se’n fica la mà a la potxa,   ja li’n treu del pa blan(què).
-Mengi, mengi, porqueirola,   que mengi del pla blan(què).
-No en pot ser, lo caballero,   no m’ho tinc per costum(er).
-Vamos, vamos, porqueirola,   i a tancar los llodriguers.
-No en pot ser, lo caballero,   no és hora d’anar a tan(que)r;
en tinc de fer set fos(s)ades,   i encara no en tinc les tres.
En tinc de fer un feix de llenya,   i encara no sé (u)n (t')és.
I amb la punta de l’espasa,   li’n fa petar un (a)vellaner;
amb la fressa de la rama,   li n’esquiu un llodriguer.
-Ai, trista de mi, més trista,   (a)questa nit jo em moriré.
-No t’hi espantis, porqueirola,   per alguna cosa jo hi seré.
-Déu la guard, la linda hostessa.   -Déu lo guard, lo cavaller.
-Què hi haurà, la linda hostessa,   què hi haurà per mi sop(e)r?
-N’hi haurà perdius i gotlles,   un capó per barrej(e)r.
-Qui vindrà, la linda hostessa,   qui vindrà i amb mi a sop(e)r?
-Vagi una de les me(u)s filles,   que de modos prou ne té.
-Que hi vingui la porqueirola,   que de modos prou ne té.
-Vamos, vamos, porqueirola,   vamos amb mi sop(e)r.
-No en pot ser, lo caballero,   no en pot ser, lo cavaller;
em fan menjar sota la taula,   cum si fos un ca llebrer.
-Vamos, vamos, porqueirola,   vamos amb mi sop(e)r.
Qui vindrà, la linda hostessa,   qui vindrà i amb mi cotx(e)r?
-Que hi vagi la porqueirola,   que hi ha anat per el sop(e)r.
-Vamos, vamos, porqueirola,   vamos amb mi cotxer.
-No en pot ser, mon caballero, no m’ho tinc per costum(er);
em fan dormir a la cen(d)rera,   cum si fos un gat cen(d)rer.
I en (al) entrar del cuarto,   vol saltar pel finestr(er);
Don Jaume va ser prompte,   la sobta pel fandiller.
-Ai, trista de mi, més trista,
set años que he guardat l’honra,   (a)questa nit la’n perderé.
-No em diries, porqueirola,   Don Jaume quin senyal té?
-Té una enveja en el pecho,   que amb allò el coneixeré.

(Que una enveja… no sabrà què é(s). Una taca, que ve de naixement. Diu: en el pit, que amb allò el coneixeré; / despulli pel costat esquerra / que amb allò el coneixeré. I (a)llavo(n)s ja es varen enten(d)re.
-Ja es varen conèixer.
-Sí.
-Llavor(en)s ja el va conèixer.
-Sí, llavo(n)s ja el va conèixer. Diu:)

L’endemà (com) va ser dia,   se(u) sogra la’n va crid(e)r,
-Vamos, vamos, porqueirola,   i a engegar los llodriguers.
Per no vol(gu)er-hi anar a dormir-hi,   no t’hi po(d)ràs aixe(que)r.
-Hi vagi una de les vostres filles,   cum set anys la me(u) muller;
si no en foss(i)u la me(u) mare,   vos hi faria penj(e)r.
(Con) ne sent aqueixes paraules,   en terra morta caigué;
i en terra caigué morta,   sens poguer retorn(e)r.