Observacions:

Es tracta d'un fragment de la sardana "La millor sardanista". L'hem trobat també recollida com a cuplet, dintre "35 cuplets catalans - segona sèrie" sense referència de l'any de publicació (segurament finals dels anys 20). 

La versió que es recull – sense especificar-ne l'autoria – porta per títol "La millor sardanista":

Desde Roses a l'Empalme, 
de Figueres a Sant Pol,
sóc la millor sardanista
tant si es vol, com si no es vol.
El meu nom per tot ressona
per xamosa y pel ballâ,
per viles més boniques
i els moços de l'Empordà.

Tornada

És la sardana,
ben puntejada,
el ball més típic
de tots els balls;
doncs es la dança
que inspira als pobles
germanor i glòria
i amor constant.

A la plaça de la vila,
un jorn de Festa Major,
va dir-me un brau llenyetaire:
- Jo t'estimo de debó.
Si vols ser la meva esposa,
puntaire dels meus amors,
ballarem una sardana
per unir els nostres cors.

(A la tornada)

Si m'estimes llenyetaire,
si m'estimes amb passió,
seré de molt bona gana,
la reina dels teus amors.
Nostres ànimes enceses
d'amor ardent com el sol,
ballariem la sardana
de Figueres a Sant Pol.

(A la tornada)

La melodia de la primera estrofa no l'hem trobat recollida enlloc més, i podria molt ben ser invenció del cantador.

En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:

El viu va! El viu va!

En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.

Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.