Cançons
Cançó de la font
A L’Escala hi ha una font
que per cert n’és mitj(a) hora lluny,
i el(s) dies de tramuntana
els homes van a la font.
I a les dones, com hi ha món,
diu que en donen ús de mirar,
amb les fa(n)dilles a l’aire
i amb un càntir a cada mà,
i amb un càntir a cada mà.
I anant la cosa magra,
i al no guanyar diners,
veureu el(s) sardanistes,
que aniran lleugers.
I al mig d’una sardana,
tot fent-ne saltirons,
al mig d’una sardana
els hi cauran els pantalons.
Ja ens anirem a defora muralla,
ja ens anirem a la vora del mar,
veurem el(s) nois com juguen a la sorra
i els mariners quan tiren l’art (?).
Ja criden: -Nena, vine,
que això és sardina vi(u)a,
si algun verat hi ha,
tira que tira, que seguirà,
tira que tira, que seguirà.
És una cançó popular de l'Escala de la qual no en tenim cap referència en cançoners. A partir del blog Scala Hanníbalis, sabem que al febrer de l'any 1987 es va col·locar un plafó a la font del safareig amb un fragment d'aquesta, que aquí reproduïm:
També l'hem trobat recollida pels alumnes de l'Institut Montgrí (Torroella de Montgrí) l'any 1991. L'informant és una dona nascuda l'any 1934 de l'Escala que l'havia sentit de la seva mare i dels mariners del poble:
