Cançó de la font

Nom de l'informant: Isabel Moriscot i Callol

Data i lloc de naixement: 10/3/1944 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: De la seva mare, Pepita Callol i Callol.

Lletra:

A L’Escala hi ha una font
que per cert n’és mitj(a) hora lluny,
i el(s) dies de tramuntana
els homes van a la font.

I a les dones, com hi ha món,
diu que en donen ús de mirar,
amb les fa(n)dilles a l’aire
i amb un càntir a cada mà,
i amb un càntir a cada mà.

I anant la cosa magra,
i al no guanyar diners,
veureu el(s) sardanistes,
que aniran lleugers.

I al mig d’una sardana,
tot fent-ne saltirons,
al mig d’una sardana
els hi cauran els pantalons.

Ja ens anirem a defora muralla,
ja ens anirem a la vora del mar,
veurem el(s) nois com juguen a la sorra
i els mariners quan tiren l’art (?).

Ja criden: -Nena, vine,
que això és sardina vi(u)a,
si algun verat hi ha,
tira que tira, que seguirà,
tira que tira, que seguirà.

Observacions:

És una cançó popular de l'Escala de la qual no en tenim cap referència en cançoners. A partir del blog Scala Hanníbalis, sabem que al febrer de l'any 1987 es va col·locar un plafó a la font del safareig amb un fragment d'aquesta, que aquí reproduïm:

També l'hem trobat recollida pels alumnes de l'Institut Montgrí (Torroella de Montgrí) l'any 1991. L'informant és una dona nascuda l'any 1934 de l'Escala que l'havia sentit de la seva mare i dels mariners del poble:

Partitura:

Cançó de la font - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Ramon Manent, l'agost de 2019.