Cantem, cantem, germans, a Déu servim de pit, mai hem sigut tan grans com som aquesta nit. Cantem, cantem, i el Déu de cel i terra beneirem. L’alè de primavera gronxa nostre bressol, són cants de cadernera, són cants de rossinyol. Venia la rosada, deixant entre els seus brins olor de ses passades de perles i robins. Darrere seu baixava el sol arrebolat, que de brillant semblava el verd d’un camp sembrat. Cantem, cantem, germans, a Déu servim de pit, mai hem sigut tan grans com som aquesta nit. Cantem, cantem, i el Déu de cel i terra beneirem.
