El pardal

Nom de l'informant: Tomàs Burset i Iglesias

Data i lloc de naixement: 02/12/1935 (Rabós d'Empordà)

Municipi de residència: Cantallops

Lletra:

I una cançoneta nova,
vos la diré, vos la diré,
del pardal, quan s’hi acotxava
sota el t(a)ronger, feia remor.

I el pardal, quan s’hi acotxava,
feia remor, feia remor,
per veure si el sentiría
la seva amor, feia remor.

Seva amor està dins cambra,
que no en sent res, que no en sent res,
si no el mosso de la casa
o el(s) traginers, feia remor.

De la finestra més alta
li'n veig les mans, li’n vaig parlar,
les dotze hores són tocades,
ves-t’hi a acotxar, ves-t’hi a acotxar.

No m’hi acotxo pas encara,
vaig de camí, vaig de camí,
vaig a fer-ne prometença
a Sant Magí, a Sant Magí.

Quan a Sant Magí vaig ser-ne
li’n suplicà, li’n suplicà:
-Deixeu-me anar a la me(u) terra
per festejar, per festejar.

I al pasar per les riberes
de Cornellà, de Cornellà,
la falsa de la me(u) mula
va empassegar, va empassegar.

I unes nines que hi havia
me'n preguntà, me'n preguntà:
-Vos heu fet mal?
-Un xic xic, i no pas gaire,
al r(e)nyonal, al r(e)nyonal.

I ai, cançó, qui t’ha treta,
Qui dita t’ha, qui dita t’ha?
Tres ninetes molt boniques
de l’Empordà, feia remor.

I el pardal, quan s’hi acotxava
feia remor, feia remor,
per veure si el sentiria
la seva amor, feia remor.

Observacions:

És un cançó ja recollida a "Cansons de la Terra" (1866) de Pelagi-Briz i que apareix a gairebé tots els reculls de cançons tradicionals, sense massa variacions literàries ni melòdiques. Sembla ser que era una cançó originària de les valls pirinenques ja que es cantava sobretot al Rosselló i l'Empordà.

Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre el cantador:

"Tomàs Burset, nat a Rabós d'Empordà en el mas "La casa de baix" una matinada del 2 de desembre cde 1935. Sis mesos després esclata la guerra civil i passa a França a coll butet de la seva mare. Viu a Port Vendres aproximadament 4 anys. Torna a Espanya pel "Coll de Banyuls" i permaneix un temps a Palau Sabardera. A lédad de 5 anys es batejat i ell diu que s'en recorda molt bé i es presumeix de no haber escupit la sal. No molt temps després va a viure a Requesens. Allà coneix a en Patllari i altres amics. Apren a cantar "el Pardal" de boca de un home anomenat Cefelino (Serafí Cardoner). Passa la seva joventud entre pastors, vaquers i carreters i diu que per a ell son la gent més gentil i alegre que ha conegut.

Anys després fen de xofer de camió, tot seguint el compàs de les pistonades del motor recorda y canta les cançons que habia apres de jove.

Avui, amb nostalgia i recordant la seva joventud canta, encara que no entoni molt bé, amb tot el cor i el record dels seus amics."

Partitura:

El pardal - Partitura completa.pdf

Es tracta d'un enregistrament realitzat per Montse Burset i Martí Carbonell a finals dels anys 70 i que formava part d'un treball d'institut.