Observacions:

El text de les dues primeres estrofes coincideix amb el d'unes corrandes cantades per caramelles que s'havien cantat la nit de Pasqua a Beget (Ripollès). Artur Blasco, que les recull publicades dins el seu disc "Rosa vermella, rosa galant" (1989), les atribueix a Joan Bosch "Surracans", de Sant Privat d'en Bas, tot i que almenys els primers tres versos són una fórmula habitual de corrandes de caramelles. Aquí es pot escoltar la cançó en qüestió, cantada pel mateix Joan Bosch.

Pel que fa a la melodia, no té res a veure amb la que coneixem. L'última estrofa conté una clara referència a l'àmpliament estesa "cançó de les mentides". 

Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre el cantador:

"Tomàs Burset, nat a Rabós d'Empordà en el mas "La casa de baix" una matinada del 2 de desembre cde 1935. Sis mesos després esclata la guerra civil i passa a França a coll butet de la seva mare. Viu a Port Vendres aproximadament 4 anys. Torna a Espanya pel "Coll de Banyuls" i permaneix un temps a Palau Sabardera. A lédad de 5 anys es batejat i ell diu que s'en recorda molt bé i es presumeix de no haber escupit la sal. No molt temps després va a viure a Requesens. Allà coneix a en Patllari i altres amics. Apren a cantar "el Pardal" de boca de un home anomenat Cefelino (Serafí Cardoner). Passa la seva joventud entre pastors, vaquers i carreters i diu que per a ell son la gent més gentil i alegre que ha conegut.

Anys després fen de xofer de camió, tot seguint el compàs de les pistonades del motor recorda y canta les cançons que habia apres de jove.

Avui, amb nostalgia i recordant la seva joventud canta, encara que no entoni molt bé, amb tot el cor i el record dels seus amics."