Lletra:

I ara s'ha dictat
i una cançoneta,
de un fadrinet
i una minyoneta;
tres anys se tractaren
i es varen casar,
les seves besades
jo us vull esplicar.

I ell es diu Josep
i ella es diu Maria,
són de Sant Martí,
terra divertida.
Ell és fill d'un sastre
i en fa de sabater,
la minyona és filla
d'un mestre barber.

Jo m'hi vaig casar
i amb molta alegria,
i ara si pogués
ja em descasaria;
tres-centes lliures
me'n donaren de dot,
i al cap del(s) tres mesos
ja els hem gastat tots.

No sap de cuinar
ni de fer escudella,
i un dia va fer
caracols amb ceba,
també cols i bledes
(a) hi va barrejar;
perquè vaig renyar-la
me'n va taponar.

Caseu-se fadrins
i amb una pagesa,
no us enganyi el dot
ni la boniquesa;
feu que en siguin bones
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.
Feu que en siguin bones
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.