Lletra:

Don Josep se'n va al cafè,   i en el cafè de les dames.
Se n'hi ha jugat los diners   i el rellotge que portava;
no n'ha tingut prou d’això,   s'hi ha jugat l'americana.
Quan se'n veié avergonyit,   se'n va a casa de se(u) mare.
La seu mare, al sentir això:   -Fill meu, vés a confessar-te.
Quan la se(u) mare el veié,   sols amb la camis(a) i calces,
alça els ulls i li digué:   -(Ai)xís te'n partís lo diable.
I al punt de la mitjanit,   dimonis truquen la porta:
-Obri la porta, senyora,   venim a buscar el jugaire.
traieu-li aquestes cadenes   que en porta en el coll rotllades.
-Li'n posarem unes altres   que en seran molt més pesades.
La seu mare al sentir això:   -Fill meu, vés a confessar-te.
I al punt de la mitjanit,   Don Josep se'n confessava;
passat de la mitjanit,   Don Josep ja ne finava.
Sempre més recordaré   i amb la mar(e) de Déu del Carme,
que jo al pit la portaré   per relíquia venerada.