Lletra:

I en el hostal de la Llàntia,   carretera de Madrid,
si n'hi ha anat un pobret   per recollir-se a la nit.
La mestressa de la casa   no l'ha volgut recollir:
-Que passi a fora lo pobre,    aquí només volem rics.
Si se n'ha anat a recollir-se    i allí a la soca d'un pi;
mentres que la nit passava,    grans ruidos va sentir.
Si n'hi han passat tres arrieros    que venien de Madrid:
-Què hi feu aquí, lo bon pobre,   què hi feu aquí aquesta nit?
-I en el hostal de la Llàntia   no m'han volgut recollir;
la malvada de la mestressa   no m'ha volgut recollir.
Si el gafen i el posen   a la carreta del mig;
se n'anaren a sopar   i en aquell hostal tan ric.
-Què hi haurà per sopar, mestressa?   Què hi haurà per sopar nit?
-Pel pobre n'hi haurà arengades,   per vosaltres bon rostit.
Si el gafen i el posen   a la tauleta del mig;
quan la mestressa veu tal cosa,   de ràbia se'n va nar al llit.
Mentres que quan en sopaven,   cada un treu s'acudit:
-Quest any serà any de vianda,   que els pobres es farem rics.
-Com ho sabeu, lo bon pobre?   Si e(l)cara el(s) blats ne són xics.
-Si és tan vritat lo què us dic,   com la mestressa és morta al llit.
Si n'hi ha tres malvades fieres   que l'han oberta del pit
i del cervell de la mestressa   i un gat negre l'ha partit.
Feu caritat en els pobres   i als pobres de Jesucrist;
i adéu, hostal de la llàntia,   sempre més seràs penedit.