Lletra:

I allà a la ra(i)a de França,
si n'hi ha una presó;
si n'hi ha vint-i-vuit presos,
la vida mia,
que canten la cançó,
la vida amor.

La reina s'ho escoltava,   des del seu finestró;
-Canteu, canteu, los presos,   canteu-ne la cançó.
-Com cantarem, senyora?   Mos han de penjar a tots;
demà serà un sant dissabte,   mos han de penjar a tots.
-Ja ho diré en el meu pare,   que us deixi anar a tots.
Ai pare, lo meu pare,   i un do voldria jo.
-Ai filla, Margarita,   quin do voldries tu?
-Ai, pare lo meu pare,   la vida del meu aimador.
-Ai filla, Margarita,   i això no ho hauràs tu.
-Ai, pare lo meu pare,   pengeu-m'hi en a mi i tot,
i en cada cap de forca,   poseu-hi un ram de flors.
Ai pare, lo meu pare,   la vida del meu aimador.
-Ai filla, Margarita,   quin és el teu aimador?
-Ai pare, lo meu pare,   n'és el mé ros de tots.
-Ai filla, Margarita,   i aquell serà el primer de tots.
-Ai pare, lo meu pare,   pengeu-m'hi a (ne) mi i tot,
i en cada cap de forca,   poseu-hi un ram de flors.
Mentre el seu pare dormia,   les claus del butxacó.
Quan passeu pel meu poble,   canteu-ne la cançó;
la filla Margarita,   ha mort pel seu aimador.