signatura_PNC2022.jpg

La presó de Lleida

Nom de l'informant: Dolors Planella i Berga

Data i lloc de naixement: 1920 (La Pinya)

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: A casa, amb la seva àvia i la seva mare.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

I allà a la raia de França,
si n'hi ha una presó;
si n'hi ha vint-i-vuit presos,
la vida mia,
que canten la cançó,
la vida amor.

La reina s'ho escoltava,   des del seu finestró;
-Canteu, canteu, los presos,   canteu-ne la cançó.
-Com cantarem, senyora?   Mos han de penjar a tots;
demà serà un sant dissabte,   mos han de penjar a tots.
-Ja ho diré en el meu pare,   que us deixi anar a tots.
Ai pare, lo meu pare,   i un do voldria jo.
-Ai filla, Margarita,   quin do voldries tu?
-Ai, pare lo meu pare,   la vida del meu aimador.
-Ai filla, Margarita,   i això no ho hauràs tu.
-Ai, pare lo meu pare,   pengeu-m'hi en a mi i tot,
i en cada cap de forca,   poseu-hi un ram de flors.
Ai pare, lo meu pare,   la vida del meu aimador.
-Ai filla, Margarita,   quin és el teu aimador?
-Ai pare, lo meu pare,   n'és el mé ros de tots.
-Ai filla, Margarita,   i aquell serà el primer de tots.
-Ai pare, lo meu pare,   pengeu-m'hi en a mi i tot,
i en cada cap de forca,   poseu-hi un ram de flors.
Mentre el seu pare dormia,   les claus del butxacó.
Quan passeu pel meu poble,   canteu-ne la cançó;
la filla Margarita,   ha mort pel seu aimador.

Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona). 

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".

Enregistrament realitzat per la seva néta, Alícia Mercader i Trias l'any 1978. Fotografia i enregistrament cedits per la família.