Lletra:

Tant me'n truquen, m'empenyen la porta,   tant me'n truquen no em deixa dormir;
si fora lo don Francisco,   pronte baixaria a obrir.
-Si sou altre caballero,   deixeu-me calçar i vestir.
-Senyora, soy don Francisco,   i al que vostè sol servir.
Una mà en gafa la llave,   l'altra mà en gafa el cantí (?);
i en se(nt) a mitja escala,   i el cantí (?) se'ls va apagar.
-Valga'm el gloriós Sant Gil!   -No s'espanti no, senyora.
I als racons d'aquesta casa,   ja els (a) solia seguir.
Ja el gafa mano per mano,   l'acompanya al seu jardí,
ja l'assenten cadira d'or   i tres coixins de se(n)tí.
Hores hi passaren, hores,   don Francisco res no dir.
-Doncs què li passa, don Francisco,   que no en digui res de nit?
Si és que està cansat del camí   o si és que no es trobi bé...
-No estic cansat del camí;   lo que jo estic contemplant
de qui són aquests tres fills.
-De vostè, lo don Francisco,   el mitjà i el més petit,
i el més grandet de tots   és del traïdor del marit,
qu(e) una bala de cinquanta   bé el podria mig partir.
-No ho digui tan alt, senyora,   que ell ho podria sentir.
-Ai trista de mi, més trista,   he parlat per jo morir.
Meu marit, abans no em matis,   tres paraules deixa'm dir:
dones solteres i casades,   preneu e(s)periència de mi;
quan tingueu el marit fora,   no baixeu mai soles a obrir,
que us pensareu que és el maco,   serà el traïdor del marit.