Casada amb un vellot

Nom de l'informant: Dolors Planella i Berga

Data i lloc de naixement: 1920 (La Pinya)

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: A casa, amb la seva àvia i la seva mare.

Lletra:

Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades,
encar més ara l’istiu,
que les aigües són gelades,
que les aigues són gelades.

Tres mesos m'hi som estat   sens veure persona humana,
més un petit rossinyolet   que a la vora el niu cantava.
-Rossinyol, rossinyolet, tu que en fas llargues volades,
m'aniràs a vora el mar   i a portar-ne una ambaixada.
Diràs en els meus parents   que el meu pare m'hi ha casada;
m'ha casat amb un ve(i), (veiós),   que jo no el vu(i) ni m’agrada.
Tres mesos que en som(s) casats i no li he vist mai la cara,
més un dia de descuit i allà al replà de l’escala.
Ja se'n tira escala avall, tres costelles s'hi ha trencades,
tres costelles no n'és res;   fos la nou del coll, encara.

No hi ha lliri sense flor,
ni rosa sense poncella,
nineta sense galant,
ni barcos sense bandera.

Observacions:

Fins al setè vers és la balada "Muntanyes del Canigó", molt cantada i recollida en versions diverses a la majoria de cançoners.

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant del que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871) recollint la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" ("Muntanyes regalades") i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo", amb una breu explicació sobre la teoria que aquesta era la cançó més popular amb què els els perpinyanesos van celebrar el casament de Jaume II, fill de Jaume I el conqueridor, amb la comtessa Esclarmunda de Foix l'octubre de 1275.

A partir del vuitè vers, inclosa la tornada, és la balada "Casada amb un vellot". Milà i Fontanals la recopilava dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Mensaje a los parientes". Joan Amades la recull al seu cançoner en una versió de l'any 1922. A l'Obra del Cançoner Popular la trobem recollida diverses vegades amb aquest mateix títol (als anys 1924-1925 o 1934) o amb d'altres (1928).

D'aquestes últimes, n'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La malcasada".

Tant "Muntanyes del Canigó" com "Muntanyes regalades" acostumen a ser exordis lírics – és a dir, fragments introductoris – d'altres balades, com en aquest cas.

Partitura:

Casada amb un vellot - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la seva néta, Alícia Mercader i Trias l'any 1978. Fotografia i enregistrament cedits per la família.