La monja enamorada

Nom de l'informant: Jacint Guàrdia i Julià "En Cinto"

Data i lloc de naixement: 29/06/1908 (El Torn - Sant Ferriol)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de les colles d'anar al bosc i durant la guerra civil.

Lletra:

I a dintre Barcelona   si n’hi ha un convent,
si n’hi ha una monja   que hi passa turment.
La mare amadessa (?) sempre li està dient:
-De què en ploreu, mongeta,   tan alegrament?
-Jo en ploro(c) un jove   que el veig en aquí al davant.
Si acàs no m'hi caso   me moriré aquest any.
-Moriu-s'hi, mongeta,   verge enterraran,
ni enlloc de l'iclèsia,   ni enlloc del convent,
sinó un cementiri   com la mateix(a) gent.
Farem dir-hi un ofici,   totes an(a)irem,
cantarem alabances   del bon Jesús del cel. (?)

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta balada és de l'any 1867; Francesc Pelagi Briz la publicava al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" amb el títol "La monja". Més tard, l'any 1882, Manuel Milà i Fontanals la recollia dintre el "Romancerillo catalán", amb el nom de "Mala para monja".

Al s. XX apareix en uns quants cançoners més: "Cançons populars catalanes" (1901) de Joan Guasch, "30 cançons populars catalanes" (1916) d'Adolf Carrera i al Cançoner de Pineda (1931) de Sara Llorens. També fou aplegada en la missió de recerca de l'Obra del Cançoner Popular a Les Planes d'Hostoles, l'any 1922.

En Cinto Guàrdia residia a Miànigues, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany).

Partitura:

La monja enamorada - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.