signatura_PNC2022.jpg

La Pepa

Nom de l'informant: Jacint Guàrdia i Julià  "En Cinto"

Data i lloc de naixement: 29/06/1908 (El Torn - Sant Ferriol)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de les colles d'anar al bosc i durant la guerra civil.

La Pepa

Lletra:

I a la torre xica   i a la torre gran
si n’hi ha una Pepa   que l’estimen tant.
De tant que l’estimen   no la’n casaran;
-N'un teniu la Pepa,   que no en sigui a dalt?
-N’és a ribereta   a rentar el davantal,
per anar bonica   la nit de Nadal.
(I)a l’ha rentadeta   i amb un riu molt gros,
(i)a l’ha eixugadeta   amb un jardí de flors,
(i)a l’ha plegadeta   i amb un jardí de flors.
Cada plec que en feia,   i un sospi(t) o dos;
-Què en sospireu, Pepa?   Què en sospireu, vós?
-Jo en sospiro un jove   que no és gentil de vós. (?)

Observacions:

Es tracta d'un fragment d'una balada titulada molt sovint com "La torre xica", "La Pepa Galan" o "La Bepa", de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga la recull Milà i Fontanals amb el nom de "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la trobem recollida aquí, al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".

A partir de la cinquena estrofa, la cançó agafa l'argument d'una altra anomenada normalment "La bugada", "La minyona del Rosselló" o "La donzella del Rosselló" (que recollim en aquest mateix web). De fet, Francesc Pelagi Briz la recollia l'any 1874 al volum IV de "Cansons de la terra" i anotava que es cantava amb la mateixa tonada que "La Pepa".

Aquesta segona també l'hem trobat aplegada al "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "La quejumbrosa". Apareix també al Cançoner del Ripollès com "La minyona del Rosselló" —aplegada entre els anys 1918 i 1921— i la trobem recollida en diverses ocasions a les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1922 a Solsona com "La donzella del Rosselló", que presentem aquí, o l'any 1924 a Amer com a "La bugadera queixosa", entre d'altres.

Mn. Jacint Verdaguer va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir de la tonada de "La Pepa".



En Cinto Guàrdia residia a Miànigues, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany).

Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.