Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

La Pepa

Nom de l'informant: Jacint Guàrdia i Julià  "En Cinto"

Data i lloc de naixement: 29/06/1908 (El Torn - Sant Ferriol)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de les colles d'anar al bosc i durant la guerra civil.

La Pepa

Lletra:

I a la torre xica   i a la torre gran
si n’hi ha una Pepa   que l’estimen tant.
De tant que l’estimen   no la’n casaran;
-N'un teniu la Pepa,   que no en sigui a dalt?
-N’és a ribereta   a rentar el davantal,
per anar bonica   la nit de Nadal.
(I)a l’ha rentadeta   i amb un riu molt gros,
(i)a l’ha eixugadeta   amb un jardí de flors,
(i)a l’ha plegadeta   i amb un jardí de flors.
Cada plec que en feia,   i un sospi(t) o dos;
-Què en sospireu, Pepa?   Què en sospireu, vós?
-Jo en sospiro un jove   que no és gentil de vós. (?)

Observacions:

Es tracta de la balada anomenada també "La torre xica", "La Pepa Galan" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom de "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la trobem recollida aquí, al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".

Mn. Jacint Verdaguer va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada. Aquesta cançó es va fer molt popular, de manera que s'ha acabat barrejant amb l'original. 

A partir de la cinquena estrofa, la cançó agafa l'argument d'una altra anomenada normalment "La bugada", "La minyona del Rosselló", "La donzella del Rosselló" o "La bugadera del Rosselló" (que recollim en aquest mateix web). De fet, Francesc Pelagi Briz la recollia l'any 1874 al volum IV de "Cansons de la terra" i anotava que es cantava amb la mateixa tonada que "La Pepa".

Aquesta segona també l'hem trobat aplegada al "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "La quejumbrosa". Apareix també al Cançoner del Ripollès com "La minyona del Rosselló" – aplegada entre els anys 1918 i 1921 – i la trobem recollida en diverses ocasions a les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1922 a Solsona com "La donzella del Rosselló", que presentem aquí, o l'any 1924 a Amer com a "La bugadera queixosa", entre d'altres.




En Cinto Guàrdia residia a Miànigues, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany).

Partitura:

Partitura
Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.