Noies, no us caseu

Nom de l'informant: Jacint Guàrdia i Julià "En Cinto"

Data i lloc de naixement: 29/06/1908 (El Torn - Sant Ferriol)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de les colles d'anar al bosc i durant la guerra civil.

Lletra:

Noies, no us caseu amb cap teixidor,
tots són vaga(m)undos,
tots són vaga(m)undos,
tots són vaga(m)undos
i donen bastó.

Quan se'n ve el dissabte:
-Noia, d(e)m sopar!
Quan se'n ve el dissabte:
-Noia, d(e)m sopar!
-D(e)m la semanada,
d(e)m la semanada,
d(e)m la semanada
que me n'aniré a comprar.

Ja se'n (a)ixeca de taula,
ja li tira un plat,
se'n (a)ixeca de taula,
ja li tira un plat.
Se'n va a la casa de la seva mare
i amb el cap trencat,
se'n va a la casa de la seva mare
i amb el cap trencat.

-Filla, de la meva filla,
què és estat això?
Filla, de la meva filla,
què és estat això?
-M'ha vingut borratxo,
m'ha vingut borratxo,
m'ha vingut borratxo
que me ha dat bastó.

-Filla, de la meva filla,
em (ha)guessis c(a)regut,
filla, de la meva filla,
em (ha)guessis c(a)regut.
Series casada
i amb un ve(i) (ju)perut,
series casada
i amb un ve(i) (ju)perut.

-No vu(i) ni m'agrada,
no ho vu(i) no,
no vu(i) ni m'agrada,
no ho vu(i) no. (?)
(…)

Observacions:

En alguns reculls, com per exemple a l'Obra del Cançoner Popular, aquesta cançó apareix amb el títol d' "El teixidor" o "No t'hi casis".

Joan Amades la classifica dintre l'apartat de "Cançons de ball rodó infantil" i la descriu com a cançó per fer enfadar els teixidors abans de la introducció dels telers mecànics. La lletra que recull al seu cançoner és aquesta:

Ai, noia, no et casis
amb cap teixidor
que et vindrà borratxo
i et darà bastó.
El dissabte al vespre
ja se'n va al cafè;
de la setmanada
no n'hi queda res;
ja se'n va a casa:
"Noia, do'm sopar."
"Do'm la setmanada,
que en'niré a buscar."
Ja s'alça de taula,
ja n'hi tira un plat;
se'n va a ca sa mare
amb el cap trencat.
"Ai, filleta meva,
què és estat això?"
"M'ha vingut borratxo
i m'ha dat bastó."
"Ai, filleta meva!,
m'haguessis cregut,
fores ben casada
amb un geperut."

La cançó també és al Cançoner del Ripollès, recollida a Les Llosses l'any 1920. Sara Llorens, al Cançoner de Pineda (1931), en recull una versió amb el títol "La setmana perduda".

Artur Blasco en recull unes quantes versions dins els volums d' "A Peu pels camins del Cançoner".

En Cinto Guàrdia residia a Miànigues, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany).

Partitura:

Noies, no us caseu - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.