Petons i cireres

Nom de l'informant: Josep Baldoyra i Batlle "Pep de Cal Moliner"

Data i lloc de naixement: 24/09/1908 (Salitja)

Municipi de residència: Sant Julià de Ramis

Lletra:

(...) que els petons i les cireres,
després d’un ne vénen molts.
Noies, si no voleu pols,
noies, si no voleu pols
no aneu a l’era.

Però qui nega un petonet quan te'l supliquen,
que si no (?) amb tot el cor així s'expliquen:
-Jo t'estimo(c) de debò,
nena, deixa’t fer un petó,
i més baix a cau d’orella sento (i)o.

Deixa que et besi nineta
la cirereta de ta boqueta;
i aquesta roja cirera,
tan petonera, tan encisera,
més petons, nena, et faria
que fruits tindria cap ci(d)rerer.

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
sens (?) el jove que la vol,
pugui estar-hi amb ella sol,
per dir-li ple d'amor a l'estimada:

-(I)o t'adoro, nena hermosa i és de veres,
i et faria més petons que les ci(d)eres.
I el mé(s) gros dels ci(d)erers i, quan ja no pogués més,
pregaria que ta boca me'ls tornés.

Què té de fer una nineta
tota soleta i joveneta,
si un petó et fa estant distreta
i a la boqueta d'un canalleta
(i)o si ets jove volia,
li'n tornaria en tot el meu cor.

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó anomenada originalment "Els petons i les cireres" ha estat l'any 1925. Sembla que formava part d'un espectacle de revista barceloní que portava el nom de "Kiss-me". La música pertany a Enric Clarà i la lletra és de Josep Amich i Manuel Sugrañes. Aquí en trobem una nota a la premsa de l'època:

Molt més tard, l'hem trobada recollida al volum II de "A peu pels camins del cançoner" d'Artur Blasco aplegada a Riu de Santa Maria (Cerdanya), l'any 1982.

En Pep Baldoyra, pagès d'ofici, va anar a l'escola de Violbí d'Onyar fins els 15 anys. Com que li agradava molt llegir, va aprendre molts dels llibres que el seu pare tenia a casa però que, malauradament per ell, van podrir-se quan els van enterrar al porxo de la casa en l'intent de preservar-los de les cremes dels republicans.

La primera bicicleta del poble de Salitja va ser la seva i amb ella anava a tots els pobles del voltant (Vilobí, Riudellots, Sant Dalmai, Aiguaviva…) quan hi feien ball, moltes vegades amb el so d'una gramola. Probablement va aprendre algunes cançons així.

Li agradava molt de cantar: quan anava a llaurar (tot sol a darrera el cavall), quan esclovaiava capses de bat de moro als vespres, quan estava a l’hort. A la vora del foc també cantava i explicava històries (de la seva vida, de la guerra tot i no haver anat al front…).

Partitura:

Petons i cireres - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat a mitjans anys 80 per la seva filla, Magda Baldoyra. Informació biogràfica i fotografia proporcionades per la mateixa família.