Més de dos-cents trenta anys n'heu governat a Espanya aquests (borgins) Borbons, gent de mala calanya; n'heu enganyat al poble i amb la religió i sempre heu anat contra de Cristo nostro Senyor.
Observacions:
És un fragment del que sembla ser un contrafactum – creació d'una lletra sobre una cançó coneguda – a partir d'una versió de la tonada de "Les mosques de Sant Narcís". El text és de Joan Matamala i Gournes "Pedrera de Mata" (Mata, Porqueres, 1871-1940): picapedrer i constructor de pous, cercador d'aigües, caporal del somatent, jutge de pau, pagès i poeta popular. Havia estat un personatge molt conegut pel seu tarannà conciliador, pel seu humor i sobretot pels seus versos de temàtica satírica. Va ser autor de moltes cançons que es van publicar en fulls volanders impresos a Banyoles – Impremta Mateu i a Can Friselda – i a la impremta Trayter de Figueres.
La Conxita explica que la seva mare, l'Angeleta Masdevall, també li agradava cantar. Havia sentit dir que, com que en Pedrera no en sabia, la cridava a ella perquè li cantés els seus versos amb una música concreta que ell decidia.
La Conxita ens ha facilitat el text sencer – no en sabem la procedència – amb totes les estrofes de la cançó que copiem aquí:
ALS BORBONS (Música de les mosques de St.Narcís)
Alerta catalans i tingueu consciència que tot s'arreglarà amb temps i paciència; ara ja tenint fora aquell malvat tirà que es deia Alfons tretze mai més no podrà tornà.
Més de dos cents trenta anys han governat a Espanya aquests malvats Borbons gent de mala calanya han enganyat al poble amb la religió i sempre han anat contra de Cristo nostre Senyor.
Aquests malvals Borbons eren una canalla que sols ha protegit tota la clericalla; menys Carles tercé que era un bon cristià ¡ encara els jesuïtes també els va destarrà.
I tu Alfons tretzè que et deies rei catòlic i eres més dolent que un moro diabòlic: sempre estaves a missa en mig de capellans i ens robaves els quartos a nosaltres catalans.
Et deies cristià i encara no t'espanta perquè el vares casar amb una protestanta; malaguanyada bomba que et va tira' en Morral quan tu i la teva dona no et fessin els funerals.
Digues malvat Borbó que lo que pretenies quan amb ton rigor Catalunya oprimies; reconsagrant-la amb pagues i per més enredar encara ens obligaves a parlar castellà.
Vares donar el poder a Primo de Rivera que era més dolent que en Sevalls de La Pera; ai pobre Catalunya set anys va fer patir de aquella dictadura mal record podem tenir.
Dels deutes que has deixat encara hi ha memòria que no s'esborrarà mai més en nostra història; Barcelona i Sevilla et poden dar raó dels deutes que ara tenen de la exposició.
Nostres valents soldats quan al Rif garrejaven eren martiritzats amb la fam que passaven; tu sempre el diverties sens cuidar-te de res aixís te rabentessis o bé un llamp que't matés.
Vas fusellar en Galàn sense llei ni justicia tan sols per desfogar la ràbia i la malícia; era un Sant Diumenge i ara et poden dir que a més de ésser un lladre també ets un assessí.
En el dotze d'Abril el poble es despertava i amb gran desprendiment contra tu votava; per l'Alcalà Zamora l`Azaña i en Macià perquè ens deslliuressen de tu que ets un tirà.
I l'endemà passat cap a França fugies ja havies acabat les teves pilleries; deixant-ne la familia ben clar es demostrat que a més de ser un lladre també eres molt covard.
No tornis pas mai més que’t fariem la tussa perquè ets més dolent que pas el moro Mussa; les teves malifetes mai més tenen perdó no volem assesinos a la nostra nació.
JOAN MATAMALA. (Pedrera de Mata.)
La Conxita viu a Mata (Porqueres, Pla de l'Estany) des de petita. La majoria de cançons les va aprendre dels seus avis, en Ramon i la Ció, i de la seva tia Pepa, que les cantaven enforcant alls, cosint o engrunant mongetes i pèsols entre d'altres tasques domèstiques.
