-En primer lloc, com que això es començava de cantar pe la diada del Ram, us cantarem els goits del Ram:-
(I)a ve un sant diumenge, un sant diumenge del Ram, i en pararem les taules de palmes i de Rams, Jesús Maria, de palmes i de Rams.
De llor i olivera, i un ciri molt galant. i aquí dalt del Paradís si n'hi ha un banc molt gran; l'un cap hi seu Sant Pere, i a l'altre Sant Joan. I al mig dels dos deixebles Jesús hi està plorant. (I)a en diu l'apòstol Pere: -Per què ploreu Vós tant? -Bé en tinc que plorar, Pere; bé en tinc que plorar tant, són tres de companyia, la mort me'n van buscant; l'un és el malvat Judes, l'altre és el Barrabàs, l'altre és el barataire, sempre està baratant; barata a Déu lo pare, trenta diners d’arjan. Tota la nit se'l juguen, la nit del Dijous Sant; Divendres, les nou hores, en creu lo van clavant; mentres en creu lo clavaren, beure va demanar. Donant sutge i vinagre i un fel molt amargant. Mentres Jesús bevia, la terra tremolant: -Els enviaré un càstig, que se'n recordaran. Li diu la dolça mare: -Fill, no els vulguis tant mal, (i)a en ve la quarantena, que tots confessaran; (i)a en ve Pasqua florida, que tots combregaran, compraran uns rosaris, sovint los passaran. -Si això feien, Vós mare, si això feien, Vós tant, molts més se'n salvarien que no se'n salvaran. Dolors patireu, Verge, dolors patireu gran(s), de veure los martiris de vostre cor infant.
Observacions:
Trobem recollida aquesta balada, coneguda normalment com "Les cobles del Ram" o "Goigs del ram", en fulls solts (1 i 2), en diverses cançoners i amb moltes variants.
Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i en menciona el parentiu amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom d' El castigo.
N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
Segons explica Joan Amades al segon volum de "Folklore de Catalunya" (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."
Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."
La Colla dels Tranquils, del veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, eren homes joves que cantaven acompanyant-se de panderos. Amb un repertori de cançons de temàtica sobretot religiosa, visitaven els masos del veïnat les nits dels dissabtes de Rams i de Pasqua. Cantaven goigs a canvi de queviures i begudes. Eren moments de celebració i d'atreviment, de mostrar-se (sobretot a les noies) i de compartir les vivències de tota la comunitat.
En aquest retrobament de l'any 1991 hi participen cinc dels seus sis cantadors habituals: Lluís Carbó, "En Sacot", Joaquim Prunell, "Can Domingo de la Bassa", Pere Vilà, "En Seixanta" i Joan Esteve "En Cuquí". En Pere Bou, "El moliner", de Can Frigola, no hi va poder cantar.
Gravació realitzada el 7 d'abril de l'any 1991 del recital de cançons tradicionals de Pasqua, dintre la XXV Festa Literària. Enregistrament cedit per Xavier Albertí a l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. El fonograma provinent del disc "Goigs de Pasqua" pertany a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 - Partitura completo.jpg)