Observacions:

Es tracta d'un fragment d'una cançó de malcasats que hem trobat aplegada també amb el títol "La bugada" o "La minyona del Rosselló". Francesc Pelagi Briz la recollia l'any 1874 al volum IV de "Cansons de la terra" i anotava que es cantava amb la mateixa tonada que La Pepa.

Més tard, apareixia al "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "La quejumbrosa". La trobem també al Cançoner del Ripollès, recollida com "La minyona del Rosselló" entre els anys 1918 i 1921, i també apareix en diverses ocasions a les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1922 a Solsona amb el mateix títol que presentem aquí o l'any 1924 a Amer com a "La bugadera queixosa", entre d'altres.

Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia quatre germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.

Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.

El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.

Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.