Lletra:

Quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar,
quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar:
-Vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te vu(i) casar,
vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te vu(i) casar.

Amb un vell me n’han casada,   perquè diu que en té diners.
I el meu cor sempre pensava:   “maleït siga l’interès!”
Val més un noi ben guapo   menjant bitxos i ciurons,
que no pas un vell ricatxo   menjant gallines i capons.
El primer dia de bodes,   al mi(g)dia nar a dinar,
quan ne veig el vell a taula   la gana me’n fa marxar.
El primer dia de bodes,   al vespre per nar a dormir,
i el vell se’n posa al llit,   i el vell se fot a ronxar.
I el meu cor sempre pensava:   “bé es po(d)ria rebentar!”
Diu que n’ha de venir una guerra   que hasta els vells hi (ha)uran d’anar;
bé hi po(d)ria anar el de casa   que mai més pogués tornar.

         -I allavorens diu:-

Se me’n quedarà l’amo del barco (?)   que quan el vell passés,
el gafés i el fotés,   i el fotés de caps al mar.

        -I aquí ja no en sé més...-