La dama d'Aragó

Nom de l'informant: Rosa Perpinyà i Sais

Data i lloc de naixement: 1908 (Verges)

Municipi de residència: Girona

Lletra:

A Aragó n'hi ha una dama
que és bonica com un sol;
té la caballera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, adiós, Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, adiós.

Sa mare la pentinava   amb una pinteta d'or;
cada cabell, una perla,   cada perla un ram de flors.
Son pare la porta a fira,   a la fira de Lió,
de tants anells que li compra,   li cauen de dos en dos.
Quan entraren a l’esglèsia, toquen a missa major;
al pendre aigua beneita,   les piques es tornen flors.
Son germà se la mirava   amb aquell ull tan hermós:
-Si no et fos germà, Maria,   ens casaríem tot(s) dos.
Capellà que en diu la missa,   n'ha perduda la lliçó;
escolà que li ajudava   no n'hi sap donar raó.

Observacions:

Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les balades més exteses i conegudes, i presenta diverses variants. El primer recull on apareixeria és a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals. La podeu veure aquí.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Pelagi Briz anomena l'incipit "A Paris n'hi ha una dama" com un dels més coneguts (de fet, aquest inici sembla ser el més habitual a les versions que hem trobat recollides a l'Empordà).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Partitura:

La dama d'Aragó - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.