Lletra:

Sols té quinze anys, jove i bonica,
els seus refranys són de ser rica,
del treballar no n'hi parleu,
se'us enriuria,
(i en) el mirall la trobareu
tot lo sant dia;
i si algú l'avisa o l'aconsella,
tot cantant i rient respon ella:

La dona de tothom
va correguent pel món
sols sol riure i cantar,
(vol lluir i (b)osar
de la vida i del món),
la dona de tothom.

Con té quinze anys, viu molt ditxosa,
els seus galants l'han fet l'amosa,
D'admiradors i pretendents
en té a dotzenes,
li donen l'or que vol
i se'n consellen sa mans plenes;
i si algú l'avisa o l'aconsella,
tot cantant i rient respon ella:

La dona de tothom
va correguent pel món
sols sol riure i cantar,
vol lluir i (b)osar
de la vida i del món,
la dona de tothom.

(Con) té cinquanta anys,
(c)asi és vella,
els seus galants no en fan cas d'ella,
té cabells blancs,
molt mala vida;
(con) la (f)ent la veuen tan caiguda    
i els hi diu tota compa(r)escuda:  

La dona de tothom,
és un juguet del món,
quan (t)'és jove llueix,
quan (t)'és vella sofreix
dels desprecios del món,
la dona de tothom.