Lletra:

Una cançoneta nova   bé la sentireu cantar,
treta n'és d'una minyona   que a la vall d'Andorra està.
Tres fadrins que la festegen,   tot(s) tres s'hi volen casar,
i (a) l'un é(s) l'hereu Riera,   l'atre n'é(s) l'hereu Cerdà,
l'atre n'é(s) l'hereu del sastre,   tabé s'hi pensa casar;
I un diumenge i a la tarda,   i el Cerdà si se n'hi va;
-Déu la guard, Dona Maria,   i de salut cum li va?
I a (v)on té la seva filla,   que pe la casa no va?
-La me(u) filla és a la plaça,   és a la plaça a ballar,
i ab el jove que ara balla   pensant si s'hi casarà.
I el Cerdà gafa la mula,   dret a la plaça se'n va.
Si li'n dóna u(i)adeta,   u(i)adeta li tornà;
la segona u(i)adeta,   ja se'n gafen pe la mà.
Set anells del(s) que portava   i al dits els hi va posar,
i amb la noia de Dona Maria   i el Cerdà s'hi va casar.

Tu festeja-la i jo pleideja-la,
veurem qui la'n cansarà.